fotografies de l'incendi d'Agost de 2007 a L'Alcalaten

DANYS OCASIONATS PER L'INCENDI D'AGOST DE 2007 A LA COMARCA DE L'ALCALATEN



















fotos de Florence Philippe

Reportatge Festa a la Olivera

AQUESTA OLIVERA VAL 12.000 €

AQUESTA OLIVERA VAL 12,50€

Expedientes de Ayudas

Querid@s Amig@s:

La semana del 26 al 30 de Noviembre estaremos tramitando los expedientes de solicitudes de ayudas de la Consellería de Agricultura, Ganadería y Alimentación.

Para rellenarlos necesitamos :

* Fotocopia compulsada del DNI del propietario

* Copia de Escrituras o Certificado Municipal de Propiedad. (Puede servir, también, un recibo de la contribución).

* Datos de Cuenta Bancaria y Certificación del Banco en Impreso "Mantenimiento de Terceros".

* Relación de Daños presentada en el Ayuntamiento o Agrupación o Juzgado (copia)

* Fotocopia del Libro de Explotación Ganadera (si procede)

* QUIENES NOS ENVIEIS LOS DOCUMENTOS POR CORREO O MAIL DEBEIS FIRMAR LA HOJA 2 DEL ANNEXO 3 Y LA DE MANTENIMIENTO, también firmada por el Banco.

Los impresos podeís encontrarlos en los ayuntamientos. Si quereís gestionar los expedientes en las dependencias municipales podeís hacerlo. Por favor enviadnos copia para el trámite judicial.

Saludos,

Junta de la Agrupació de Damnificats per l’Incendi d’Agost 2007

www.perlalcalaten.org perlalcalaten@yahoo.es

ADI .- Ajuntament Vell - c/ La Roca, 2 - 12118 Les Useres

BANCAIXA: 2077 0634 14 3100338356

RURALCAJA: 3082 1192 51 4714555424

RESOLUCIÓ de 6 de novembre de 2007, de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació

RESOLUCIÓ de 6 de novembre de 2007, de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació, per la qual es preveuen ajudes a les explotacions agràries afectades perl’incendi forestal d’agost de 2007. [2007/13515]

“...................... d’aigües i les tanques de finques de pasturatge. També per a la reposició d’animals morts per causa directa de l’incendi, com també altres factors de producció.
b) De la mateixa manera, es concediran ajudes directes per a la recuperació de la capacitat productiva dels cultius afectats per l’incendi.
2. L’ajuda consistirà en una subvenció estimada en funció de les pèrdues declarades, la reposició de les quals siga justificada, i l’import màxim es calcularà d’acord amb les quantitats que figuren en la base cinquena.

Cinquena. Càlcul i límits de les ajudes
1. Per al càlcul de les ajudes s’utilitzaran els barems següents per conceptes auxiliables:

a) Recuperació de la capacitat productiva dels cultius afectats.
– Ametler: 10 € per arbre afectat, amb un màxim de 2.650 €/ha.

– Garrofera: 20 € per arbre afectat, amb un màxim de 1.983 €/ha.

– Oliverar: 16,5 € per arbre afectat, amb un màxim de 2.650 €/ha.

– Pastures: 50 € per hectàrea afectada.
Este capítol tindrà una limitació màxima de 12.000 euros per explotació.

b) Mòduls per danys en infraestructura agrària. La reposició de les infraestructures afectades es compensarà d’acord amb les quanties següents:
– Tancament de pals amb filferro: 8 € per metre lineal.

– Tancament amb pals i malla galvanitzada: 15 € per metre lineal.

– Canonada de PVC per a subministrament d’aigua potable, instal•lada: 8,5 € per metre lineal.

– Destrucció total o parcial d’edificacions i instal•lacions agràries: 165 €/m².
Este capítol tindrà una limitació màxima de 12.000 euros per explotació.

c) Mòduls per pèrdua de bestiar i altres factors de producció.
– Oví i caprí: 80 €/un.

– Broilers: 5 €/un.

– Catxaps i i conills d’engreix: 2,70 €/un.

– Conilles reproductores: 25 €/un.

– Palla i altres farratges: 60 € per tona.
Este capítol tindrà una limitació màxima de 6.000 euros per explotació.

2. En qualsevol cas, la quantia de les ajudes, acumulades si és el cas amb altres ajudes provinents d’altres administracions públiques o assegurances privades, no podrà superar el valor dels danys efectivament patits.

Sisena. Compatibilitat El valor de les ajudes concedides en aplicació d’esta resolució no podrà superar en cap cas la diferència entre el valor del dany produït i l’import d’altres ajudes o indemnitzacions declarades compatibles o complementàries que, pels mateixos conceptes, puguen concedir altres administracions públiques o...................”

Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (resolució) PDF

Carta de Roser Juan

Heretar un somni. Canviar una tragédia.

"...... i alhora et manifesto la meva voluntat de formar part de l'agrupació de damnificats per l'incendi d'agost de 2007

- Es tracte d'una sola finca tot i que he separat la superficie segons siga la part de cultiu de la part de bosc. D'aquesta última part hem resulta molt difícil fer una descripció més acurada perque esta totalment calcinada.

- Dels cultius, s'han afectat el 100% perque verament el foc ho ha tocat tot; jo confio que a la volta d'uns anys alguns es revifin, pero les oliveres mes antigues crec que estan mortes del tot (les soques estan calcinades per dins i algunes s'han quedat partides pel mitg i tombades al terra).

- Encara no haviem fet la collita de les armeles, ni la farem: el fruits estan retostinats, garrativats. El dia 11dÁgost vaig acceptar en herència aquesta finca que era una de les mes estimades del meu pare i ja m'havia mentalitzat d'ença la seva mort d'organitzar-me per mantenir-la i aquesta malesa encara hem dona mes força per fer-ho.

Ja vaig comentar-te que he presentat una instància a l'ajuntament (Atzeneta) per a que no entrin els de l'empresa de neteja, així que ho anirém fent com podrem; es per aixó que m'agradaria que em donis informació de cóm es fa per demanar llavors de roure i alzina per a poder-les sembrar en la part de bosc.

El que no he posat a la fitxa de danys son les solsides; pot semblar una menudesa, però per a mi era molt important com ara la farigola, el llantén, els caragols blancs... considero que tot plegat forma part d'una riquesa de la que hem estat desposeits i que de cara a la denuncia i a la reclamació d'indemnitzacions també s'ha de tenir present.

I segur que ens quedarem curts (si el meu pare hagera vist aixó s'hauria mort de pena i melancolia). Pel que fa a la partida dels 4,5 milions d'€ anunciada de forma tan ufanosa pels polítics, crec que també tenim dret a saver qui esta darrere d'aquesta empresa, si s'ha fet un concurs public com cal a les administracions i com es gasta. Es molt vergonyóns tanta rapidesa per decidir segons quines coses quan hi ha gent que s'ha quedat sense el seu modus vivendi.

Compteu amb mi pel que pugui fer falta. Una abraçada a tots i molta força.

Roser Juan"

Relat de Carmela Forés

Els dies passen i l’alcalatén s’oblida. Els pardals, els arbres, els caragols, el romer, …ja no hi són però la gent dels pobles permaneix. Darrere d’estos paissatges, abans verds i ara negres, hi trobavem moltes coses que no es poden comptar amb les mans. S’ens han cremat les il.lusions, les terres treballades pels nostres abanspassats, els arbres que ens contaven v(b)elles històries d’esforç humà, d’emocions, de rencors, d’amors i desamors, les parets de pedra seca, l’olor del timonet, el romer, l’espigol,…avui en dia passetjar pel terme et trenca el cor.

Mentre tant l’administració aprofita el desconsòl dels veins per fer les coses més difícils…que curiòs! Papers i paperasa amb la que no s’aclarísen ni ells…La qüestió és si realment volen facilitar la regeneració dels termes o pel contrari complicar-la fins al punt que la gent abandone les terres. Fins ara, només en Les Useres, les perdues en cultius superen el milió d’euros, sense comptar els anys que es tardarà en obtindre la mateixa producció d’oli, ametlles i garrofes que es tenia abans de l’incendi.

Ara és temps de mirar cap a davant però sense oblidar el passat. Temps de lluita i d'esforç per part de llauradors, ramaders, damnificats i de totes aquelles persones que també creuen que s'els ha cremat un troçet d'ells. Quan la natura es crema tots i totes perdem.

Si voleu recolzar aquesta lluita us convidem a participar el proper dia 10 de novembre a partir de les 10 del matí a la plaça de la Olivera de Castelló, farem una jornada festiva-reivindicativa per no oblidar el que va passar però també per demostrar que els pobles encara estàn ahí lluitan per la seua terra. Convoca 'per l'alcalaten' (agrupació de damnificats per l'incendi agost 2007)

Per fer-vos una idea de la magnitud de l'incendi us adjunte unes fotos del mas que em vaig comprar 15 dies abans de l'incendi, les fotos són del dia 17 d'agost i de l'1 de setembre), ja em direu....

Carmela Forés

Manifest per L’Alcalatén

Els ajuntaments de L'Alcora, Costur, Figueroles, Llucena, Atzeneta i Les Useres i L'Agrupació de Damnificats per L'Incendi d'Agost 2007


MANIFESTEN:


1
L'Incendi patit als nostres pobles es el pitjor desastre ecològic en l'història moderna. La pèrdua de 8.000 hectárees de cultius i boscos i conreus, així com de ramats i eixams, caça i resta de fauna, ens ha deixat moltes zones sense vida. Es urgent retornar els cultius, restablir les pastures, refer camins i parets, repoblar els paisatges, netejar passaes i vies pecuàries i barrancs, traure conclusions de com es tracten els termes i els espais públics.
2
Els agricultors i ramaders son considerats, de vegades, enemics del Medi Ambient, quan son - en realitat - els millors amics de la Natura: Cultiven, donen menjar a persones i animals, fan vida, combaten la contaminació, ens regalen la vista amb flors d'ametllers, el paladar amb l'oli i el vi, l'olor amb els matolls de romer, el tacte de la terra i multipliquen el cant dels pardals.
Es necessari que l'Administració considere els agricultors i ramaders col·laboradors necessaris pel manteniment i millora de la Natura, amics dels animals, proveïdors de les persones i, com a tals han de rebre el tractament respectuós i considerat dels Agents Medi Ambientals i altres institucions.
3
Es precis demanar responsabilitats per l'Incendi, a qui corresponga, aplicant la mateixa filosofia comunitària sobre la contaminació:
“Qui contamine, pague i descontamine”,
“Qui creme, pague i repoble”.
L'Agrupació de Damnificats i les Autoritats ens hem personat davant del Jutge per demanar la reposició de tot el que hem perdut.
No hem perdut només cultius, ramat i paisatges: Hem perdut records i llocs d'especial relleu en els nostres pobles: El Castell d'Atzeneta, la Font d'En Roure, El Camí dels Pelegrins, la Trahuanta, la roureda del Mas de la Polla Rossa, el Barranc de les Olles , la Font dels Xops, la Font de la Ponsa, oliveres milenaries, arbres singulars, sabines i arborços, carrasques i garroferes, armetllers i oliveres, frutals…
4
Però, retornarem els arbres i animals, llaurarem les terres cent vegades mes, millorarem les finques perdudes i continuarem collint armetlles i olives i garrofes i fruites i farem vi i coca de gallos i pa i treballarem les hortes, si no es cremen demà.
L'Administració ha resolt ajudes que agraïm, encara que seguirem demanant mes:
Del Gobern d'Espanya, a través dels Ajuntaments, 2,9 Milions d'Euros i altres partides per concretar per la repoblació.
La Diputació, máquines per millorar camins i arbres ornamentals i pastura per les raberes.
Agraïm les ajudes de la Consellería d´Agricultura, encara que son insuficients ens els preus del arbres de cultiu. I esperem ajuts complementàris de Medi Ambient - amés a més del 4,5 milions per neteja i repoblació, neteja que recomanem autoritzar, i de Turisme Interior i de la Comunitat Europea, promeses, encara qu'es retarden.
Per gestionar-les, demanem un Comissariat que facilite els tràmits i evite als Damnificats un rosari de visites als diferents Organismes.
5
Hem rebut un tracte extraordinariament afectuós de totes les institucions implicades en l´assumpte, el que agraïm sincerament. I també de particulars, molts, qu´ens han oferit l´ajuda necesaria per repoblar.
Convidem als presents, a les organitzacions d'Ecologistes, Esportistes, Centres Excursionistes i Entitats financeres a ajudar.nos.
Convidem, especialment, als xiquets de les escoles i jóvens dels Instituts a conéixer i estimar la Natura, Involucrant.los en el Pla de “Adoptar un arbre” - “Planta un bosc” qu'em proposat al Centres Educatius i que desentrollará la Conselleria d'Educació i Cultura per sensibilitzar a tota la Comunitat Educativa, mares i pares necessàriament inclosos.
6
Convidem a tots els veins de la Plana a qu'estimen l'Alcalatén, lloc de la seua predilecció per disfrutar de la Natura: “L´ombra del descans en la llaurada, aixopluc per l´aigua i el vent, testic dels abraços i recolç de l´amor, arbres de la nostra vida campera, fons de manà, promesa d´esperança”. No son nòmes kilos de garrofes, son vida. Cuant, després de la gelada del 54 els pobles quedaben buits deiem: “No t´en vatges: Planta un arbre”
Tenim, a més del cremat, arquitectura i museus, esports i arbres singulars, fonts i poliesportius, allotjaments rurals, gastronomia i artesania, pa, vi, oli, pastes, embotits i terrons, ceràmica, biblioteques i paisatges extraordinaris.
I, sobre tot, tenim gent d'alta qualitat, senzilla i cordial que vos demane ajut i vos oferix amistat.

No passes de nosaltres: Planta un arbre. Donan´s vida.

Amb tu, l'Alcalaten és viu!!

Verd per negre !!

Moltes gràcies a tots.

Honorable Consellera

Leo hoy 31, fechada el 5 de Octubre, su carta dirigida a los agricultores y ganaderos afectados por el incendio del Alcalatén. Dice Vd. que, ...” desde el 28 de Agosto nos pusimos a trabajar ....al objeto de establecer las oportunas ayudas destinadas a reparar los daños.....ante la magnitud del incendio”.

“...Nuestra reacción inmediata...va acompañada del sentimiento de solidaridad.......” . “En muy breve plazo será publicada la Orden de la Consellería por la que se instrumentan ayudas.................a los afectados por el incendio............”

Dice también, Honorable Maritina Hernández, “La Orden de ayudas establecerá que, junto a las solicitudes, los interesados deberán presentar una Memoria descriptiva de los daños sufridos, con reportaje fotográfico de los mismos, en la que se incluyan las actuaciones a realizar y el presupuesto previsto, por lo que les recomendamos que vayan preparando dicha documentación para adelantar la resolución de las ayudas, tras las comprobaciones oportunas por nuestros técnicos.”

Se despide, “Pitita” Hernández, reiterando su solidaridad y “confiando que estas recomendaciones sean tenidas en cuenta en aras de resolver las solicitudes de ayuda con mayor brevedad....”

Esta es una elegante misiva que me recuerda a la que envió, años ha, la Comandancia de la Guardia Civil de la capital a un pueblo de la provincia. Decía “Movimiento sísmico. Stop. Epicentro en ésa. Stop. Informen inmediatamente, Stop” Al cabo de una semana, contestaba el Jefe de Puesto: “Movimiento sísmico disuelto. Stop. Epicentro y tres más detenidos. Stop. No hemos informado antes porque ha habido un terremoto. ”.

En el interior entendemos con dificultad estas circulares de ordeno y mando tan refinadas y, a la vez, tan inútiles y falsas. Así que, está Ud. trabajando desde el 28 de Agosto para sacar una Orden de ayudas y nos ponen a trabajar a nosotros, los perjudicados, haciéndonos gastar más dineros y acojonándonos (perdón: acongojándonos) con Memorias. Pero, ¿no están los de su banda en contra de las Memorias legisladas? ¿Quiere Ud. el reportaje fotográfico en álbum verde esperanza o lo prefiere en “soporte informático” lápiz labial? Esas rápidas ayudas que han de ser previamente documentadas, memorizadas fotografiadas y presupuestadas y comprobadas por “nuestros técnicos” (mediante el SigPack o las ortofotografías que prepara el Institut Cartogràfic Valencià, sin levantarse de la Mesa), ¿llegarán algún día?.

Por aquí contestamos con estilo directo, educado y, a la vez, claro: Déjese de enrollarnos, Consellera. Han pasado dos meses y no ha dado un palo al agua. Ni siquiera ha venido a hacerse la foto, como su compañera de Turismo, que nos mandó “al carajo” a los que llevábamos esperándola dos horas y quince minutos, en Les Useres, y nos dijo que “El próximo lunes les recibirá el Director General porque yo no tengo tiempo de atenderles”. Son Ustedes divinas de la muerte, y no saben del campo otra cosa que “es lo que hay entre dos estaciones de ferrocarril.” Si quieren prestar ayuda a los damnificados, háganlo. Por derecho. Como toca. Y dejen de marear la perdiz. Sólo tienen excusas de mal pagador.

Le saludo, Honorable Senyora, quitándome la boina. Pero sepa Usted que, en estos pueblos, el más tonto hace relojes.

A título personal,

Pedro Gozalbo.-

LOGO_perlalcalaten.org

ESTATUTS

ESTATUTS

CAPÍTOL I.- DENOMINACIÓ, DOMICILI, ÀMBIT, FINALITATS I ACTIVITATS

Article 1. Denominació
Es constituïx l'associació denominada AGRUPACIO DE DAMNIFICATS PER L´INCENDI D´AGOST 2007 i sense finalitat lucrativa, la qual s'acull al que disposa la Llei Orgànica 1/2002, de 22 de març, reguladora del Dret d'Associació, i a l'empar del que disposa l'article 22 de la Constitució.

Article 2. Personalitat jurídica
L'associació té personalitat jurídica pròpia i capacitat plena d'obrar per a administrar i disposar dels seus béns i complir les finalitats que es proposa.

Article 3. Domicili i àmbit d'actuació
El domicili de l'associació s'establix a Les Useres,
Casal de la Cultura, Plaça de Loreto, 1 codi postal 12118
L'associació realitzarà principalment les seues activitats en l'àmbit territorial de la provincia de Castelló.

Article 4. Finalitats
Constituïxen les finalitats de l'associació:
- Recavar informació sobre les finques, béns afectats i el valor real dels danys.
- Reclamar a les diferents administracions públiques: Les indemnitzacions i les pertinents actuacions per la repoblació (amb les espècies i cultius adequats i autòctons), la recuperació de la fauna habitual i la rehabilitació del nostre entorn.
- Proposar les mesures necessàries per a recuperar el paisatge (Canvi de normes, política agrària i de medi ambient que permeten tractar i mantindre el camp adequadament).
- Sol·licitar la col·laboració de cooperatives agràries i altres institucions que recolzen les nostres iniciatives (fer-ne un llistat)
- Participar en el òrgans de distribució de les ajudes i subvencions de totes les administracions públiques: UE, Estat Espanyol, Generalitat Valenciana, Diputació de Castelló, Ajuntaments...
- Personar-nos com acusació privada en el procés judicial obert i en els que haurien o podrien derivar-se, per demanar responsabilitats civils i penals.
- Gestionar la rehabilitació i repoblació privada que ens ofereixen associacions i particulars.
- Convidar als afectats i veïns de Les Useres, L'Alcora, Costur, Figueroles, Llucena i Adzaneta a promoure i constituir una agrupació única de damnificats.

Article 5. Activitats
Per al compliment de les finalitats enumerades en l'article anterior, es realitzaran les activitats següents:
Totes les que´s deriven de les finalitats.
La educació medi ambiental a través de la recuperació del terreny i les repoblacions.
Reclamar de l´Administració i altres institucions públiques, les mesures que aseguren la correcta política preventiva d´incendis en totes les comarques y el recolçament a llauradors i ganaders.
Crear un cos de voluntaris per fer front a situacions catastrófiques.

QUÈ ES POT FER DESPRÈS DEL FOC?

QUÈ ES POT FER DESPRÈS DEL FOC?

Autora: María López Piñón
Enginyera Superior de Montes
Enginyera Técnica Forestal
Peó de la Brigada Forestal d´Atzeneta (2 anys)

1. INTRODUCCIÓ
2. JUSTIFICACIÓ
3. OBJECTIUS
4. EFECTES DEL FOC
1. Efectes sobre el sòl
2. Efectes sobre el cicle i reserves de nutrients
3. Efectes sobre la vegetació
4. Efectes sobre la fauna
5. Altres efectes dels incendis forestals
5. ACTUACIONS DESPRÈS DE L’INCENDI
1. Planificació de la restauració
2. Actuacions de la restauració
3. Campanya de sensibilització
6. CAMPANYA DE SENSIBILITZACIÓ
1. Destinataris
2. Llocs per restaurar
3. Treballs
4. Espècies utilitzades per repoblar
5. Preparació del terreny
6. Implantació de la vegetació
1. Època
2. Densitat
3. Mètode: plançons

REPOBLACIÓ INCENDI L’ALCALATEN I ATZENETA DEL MAESTRAT.

1. INTRODUCCIÓ
El passat dia 28 d’agost de 2007 en el terme municipal de les Useres es va iniciar un incendi forestal que va abastir més de 6500 ha entre terreny forestal i cultiu. L’incendi va afectar a sis termes municipals, sent els pobles afectats els següents: Useres, Atzeneta, Costur, l’Alcora, Figueroles i Llucena. A partir d’aquest es va crear una associació que intenta recuperar tot el que se’ls ha perdut, des d’ací neix el següent document.

2. JUSTIFICACIÓ
El fet de pensar en una repoblació tant temprana és per sensibilitzar a la gent sobre el que ha passat i educar en el medi ambient sobretot als escolars dels diferents municipis que han sigut afectats. El futur està en els joves, s’han de conscienciar de què el que ha passat pot tornar a repetir-se en altres llocs o fins i tot en els seus termes una vegada s’hagen recuperat, açò es pot evitar sempre i quan es deiexen de produir negligències en un medi tant fràgil i indefens com és la natura en mans de l’home.

Amb els escolars es treballaria l’educació ambiental fent-los veure totes les riqueses que s’han perdut en l’incendi, com es deuria de cuidar les nostres muntanyes i com a punt final aniríem a llocs emblemàtics del seu entorn per fer una repoblació simbòlica. D’aquesta manera ells veuen com a seu allò que han fet i es molestaran en cuidar-lo, a més es faran petits vivers forestals en les diferents escoles per a que ells sembren i cuiden el futur planter per poder repoblar-lo a l’any següent.

3. OBJECTIUS REPOBLACIÓ
* El principal motiu de la repoblació deuria de ser la PROTECCIÓ del sòl, però encara és molt prompte per entrar a actuar, primer s’ha de deixar que actue la regeneració natural que poden tindre les espècies més característiques de la zona com:

o Frondoses :matoll (Quercus coccifera), carrasca (Quercus rotundifolia) i roure valencià (Quercus faginea), que poden rebrotar des de l’arrel o des de la soca, fins i tot es podria reproduir des de la llavor si en la zona hi ha un bon banc de llavors..
o Coníferes: Pi blanc (Pinus halepensis), mitjançant les llavors que es dispersen durant l’incendi,el ginebre (Juniperus comunis), càdec( Juniperus oxycedrus) i savina (Juniperus phoenicea) que també tenen capacitat de rebrotar
o Herbàcies: són les primeres en germinar
o Arbusts piròfits:són espècies oportunistes aprofiten els incendis per dispersar les seues llavors i colonitzar el nou territori , és l’exemple de l’argilaga (Ulex parviflorus)
o L’objectiu d’aquesta repoblació és la de SENSIBILITZACIÓ AMBIENTAL i COOPERATIVISME entre els diferents col·lectius afectats en l’incendi. Amb açò es preten que resepecten i estimen més el seu entorn ja que han contribuit en la seua restauració i millora.

4. EFECTES DEL FOC
1. Efectes sobre el sòl

o El factor més negatiu és l’erosió (en pluges torrencials durant la tardor, desprès dels incendis).
o Destrucció de l’estructura edàfica, per efecte de les altes temperatures.
o Destrucció de la matèria orgànica de les capes superficials del sòl.
o Empobriment edàfic associat a l’alteració del cicle i les reserves de nutrients.

2. Efectes sobre el cicle i reserva de nutrients

o Pèrdues de nitrogen per volatilització reduint-se la quantitat total de nitrogen però augmentant en canvi les seves formes disponibles per la ràpida descomposició i mineralització de l’humus. Augmentant així les concentracions d’amoni-nitrogen i la velocitat de nitrificació.
o Augment de la fixació de nitrogen per part de microorganismes.
o Pèrdues de fòsfor.
o Canvis en l’activitat microbiana edàfica en un o altre sentit en funció de que resultin afavorits o desfavorits pels canvis fisicoquímics edàfics, particularment el pH.

3. Efectes sobre la vegetació

Parlar dels efectes del foc forestal sobre la vegetació mediterrània és molt relatiu, el foc fins i tot sembla necessari per a mantenir la vegetació en un estat vigorós, ja que la seva absència suposa una decadència de la massa que comença a acumular biomassa morta.

Els principals efectes del foc serien:

o Pèrdua absoluta de les formacions herbàcies, i pèrdua al menys de la part aèria de les arbustives.
o Afecció quasibé sempre irreversible de les capçades de les espècies arbòries, si no de forma directa pel foc sí per la dessecació produïda per el calor transmesa per convenció.
o Eliminació de la comunitat vegetal present per la pèrdua de la majoria d’espècies presents i el dràstic canvi en la complexa estructura de la formació: reducció per tant de la diversitat botànica inicial.
o Canvis en les composicions florístiques de les comunitats en regeneració: augment de la presència relativa de piròfits, piroresistents, piròfils, oportunistes, colonitzadores i les lleguminoses, entre d’altres grups.
o Augment per selecció de les espècies amb estratègies germinadores enfront de les rebrotadores.

4. Efectes sobre la fauna

o Mort directa d’aquelles espècies amb menor mobilitat, de les espècies que es refugien en caus (conills talps, etc…), aus forestals, altres espècies forestals com l’esquirol o el porc senglar.
o Pèrdua de l’habilitat forestal sense el qual moltes espècies estrictament forestals no poden sobreviure, si a més el foc ha afectat els seus nius, àrees de refugi o alimentació.
o Pèrdua de la diversitat faunística inicial per la reducció del nombre d’espècies capaces de sobreviure en les noves condicions, reducció de la densitat faunística per la menor producció de l’ecosistema alterat, i pèrdua de les espècies més sensibles o amenaçades.
o Canvis en les comunitats faunístiques de reconstitució anys desprès de l’incendi, resultant afavorides aquelles espècies colonitzadores, de gran adaptabilitat.

5. Altres efectes

o Paisatgístics: pèrdua de la qualitat paisatgística per la pèrdua de vegetació, la tonalitat fosca uniforme, l’absència de fauna, ….
o Hidrològics: l’escassa retenció d’aigua per la manca de vegetació augmenta l’escorrentia superficial, el risc d’inundacions i la força erosiva de l’aigua.
o Econòmics: pèrdues econòmiques pel valor del cultiu, dels fruits del bosc, les llenyes, la caça, les tòfones, .. i la pèrdua del valor protector de la massa forestal, recreatiu i social.
o Ecològica: per la pèrdua d’ecosistemes climàcics o subclimàcics, d’hàbitats o enclaus d’interès, de les espècies botàniques més sensibles o de presència més relictica, de la biodiversitat…
o Socials: per la pèrdua d’un patrimoni que els seus beneficis reverteix a tota la societat en forma de paisatge, espai verd, oxigen, protecció del sòl,… i que causa uns efectes desmoralitzants i d’impotència al conjunt de la societat.
o Fitosanitaris: per l’atac dels arbres moribunds i debilitats de gran quantitat d’insectes barrinadors de la fusta o insectes i/o fongs oportunistes capaços d’estendre’s a masses forestals sanes properes o al repoblat que s’instal·le sobre el sòl cremat


5. ACTUACIONS DESPRÈS DE L’INCENDI
1. Planificació de la restauració

El bosc té mecanismes naturals de regeneració, sobretot als ecosistemes forestals mediterranis, on el foc arriba a ser un mecanisme natural necessari de regeneració de moltes espècies. En aquestes condicions l’home ha de planificar a mig termini la seua actuació en funció de diferents factors entre els quals es destaquen:

* Les condicions del terreny desprès de l’incendi: fertilitat del sòl, grau d’erosionabilitat,...
* La vegetació present abans de l’incendi:espècies presents, grau de maduresa dels individus, estat sanitari producció de llavor….

Sempre que es faça previsible una regeneració natural cal esperar aquesta, en tot cas es fan actuacions de suport a la regeneració: defensa del sòl, eliminació de competència indesitjable,eliminació d’arbres morts que puguen provocar danys al regenerat o provocar plagues,….

Desprès d’un incendi cal fer una projecte de restauració hidrològic-forestal (sembres, reforestacions, ajuts a la regeneració natural, protecció del sòl, fixació de barrancs,…)

2. Actuacions de la restauració

1. Protecció del sòl davant de l’erosió mitjançant la construcció de feixinades aprofitant el suport de les soques dels arbres abatuts i disposant les branques mortes suportades entre dues soques properes en el sentit de les corbes de nivell, formant així petits abancalaments de retenció de terres.

2. L’ajut a la regeneració natural, en el cas de les frondoses, ajudant al seu rebrot (coronament, tallades a nivell de soca per estimular el rebrot…) en el cas de les coníferes respectant aquelles amb possibilitat de sobreviure o de donar llavors. En certs casos millor deixar els peus morts drets (protecció del sòl per part de les arrels i producció de llavor), en altres casos és preferible abatre’ls (problemes fitosanitaris).
3. La sembra directa serà necessària si la vegetació cremada no ha pogut donar llavors.
4. La reforestació és el mètode més segur, si l’elecció de l’espècie és idònia per a les característiques ecològiques de l’indret a restaurar. Cal utilitzar planta d’una o dos sabes, perfectament adaptable a les condicions desfavorables del terreny on s’haurà d’implantar.


3. Campanya de sensibilització

Aquest és el primer que es va a treballar en aquest cas, i que s’explica més detalladament en el punt 6.

6. CAMPANYA DE SENSIBILITZACIÓ
1. Destinataris

En aquesta campanya de sensibilització hi ha diferents tipus de destinataris:

* Escolars: són amb els que més s’ha de treballar i sensibilitzar. Depèn del nivell es pot comentar uns conceptes o altres,als més menuts (infantil i primària) se’ls pot parlar de la biodiversitat que hi ha en un bosc i als més grans (secundaria, batxiller) se’ls pot conscienciar a més amb conceptes com l’efecte hivernacle, contaminació atmosfèrica, ...., efectes que es veuen agreujats amb incidents com són els incendis.
* Associacions i centres excursionistes que es solidaritzen amb la gent afectada per l’incendi, per a aquests aquestes zones tenien un gran valor recreatiu i paisatgístic. Cal recordar que el Camí dels Pelegrins que s’ha considerat Monument Natural també coincideix amb el conegut GR-33, uns dels més transitats pels excursionistes de la provincia.
* Grups de persones dels pobles o particulars que es posen en contacte amb l’associació.

2. Llocs per restaurar

Els llocs on s’actuarà seran en les zones més emblemàtiques, properes a la gent dels diferents termes i amb fàcil accés. A part d’aquestes zones si algun propietari vol cedir alguna part a l’associació també es repoblaria amb les espècies que es creguen més oportunes.

1. Useres:

* Camí dels pelegrins: al llarg d’aquest camí es molt diversa la vegetació que es podia apreciar abans de l’incendi: matoll, brucs, càdecs, savines, carrasques, pins, llentiscle, margalló, etc…

* Font de Més Amunt: abans el que s podia apreciar era sobre tot pi i matoll
* La Ponsa: era una zona d’ús recreatiu en la qual hi havia una font amb xops i molt de pi blanc al seu voltant
2. Costur:
La majoria de terreny era bosc de pi blanc am molta regeneració del mateix i alguna carrasca.

3. Atzeneta:
* Castell d’Atzeneta: aquest està envoltat per un barranc molt abrupte en qual es podien veure enclavats en les sues pendents carrasques, pins de pi blanc i matoll.

* Font del Roure: aquesta zona a l’igual que en la font de la Vall era una petita roureda de roure valencià molt apreciada per la gent del poble
4. Figueroles:
* Vall de Villalonga:el que hi havia era molt de pi blanc i cultius

5. Alcora
Aquest és un dels termes menys afectats, el que s’ha cremat ha sigut pi blanc

6. Llucena:
* Font de la Vall: era una de les zones més singulars, ací es podia gaudir d’una petita roureda de roure valencià (Quercus faginea), un carrascar, matoll i pins de pi blanc (P.halepensis)

* Font dels Xops: el que hi havia abans era una petita zona de bosc de ribera enclavada en un petit barranc en la qual predominaven els xops, oms,…
* Trahuanta: era una zona amb vegetació relicta en la qual es podia apreciar, carrasques molt grans, roures (Quercus faginea) i savina (Juniperus phonicea)
* Mas de la Polla Rosa i Corral blanc: hi havia savines (Juniperus phoenicea), carrasques
* Mas de Gozalbo: es podien observar carrasques d’unes magnituds exemplars i roure valencià.

Nota: Es recorda que en aquest incendi també s’han cremat molts cultius d’oliveres, garroferes, ametllers i zones de terrasses abandonades. Només en les zones de cultiu abandonat entraríem a fer repoblació per aturar també l’erosió que es produeix en el temps en els bancals abandonats.

3. Treballs
* Volta pel terme per poder apreciar en primera persona els efectes devastadors del foc

* Creació d’una exposició de fotografies o diapositives de com estaven abans els llocs que van ser devastats pel foc.
* Xerrada sobre les conseqüències que tenen els incendis (reflexades en un punt anterior)
* Repoblació en zones puntuals, concedides per gent del poble bé en bancals o en terrenys més forestals
* Apadrinament de l’àrea repoblada o de l’arbre repoblat per tal de responsabilitzar-se de manera individual o en grup de que eixa repoblació vaja endavant.
* Creació de vivers forestals en les escoles, sembrant els alumnes les llavors que prèviament hauran agafat ells o que els subministrarem nosaltres per tal de cuidar el plançó fins que siga hora de dur-lo al camp.
* Cal dur una ferramenta per voltejar el sòl del lloc on es plantarà l’arbre i una botella amb aigua per regar el plançó.
* (es pot completar)

4. Espècies utilitzades per repoblar
Com ja es pot apreciar en el camp dos mesos desprès de l’incendi i gràcies a les pluges de la tardor, la regeneració natural s’està donant en algunes de les àrees afectades per l’incendi, rebrotant: el matoll, el margalló, esparragueres, espècies herbàcies, etc… i en alguns llocs molt concrets pins.

Les espècies en les que anem a treballar són:

* Roure valencià i carrasca: són espècies conservadores, són la base de la vegetació potencial. Són molt exigents, necessiten un sòl profund i fèrtil (arrel fonda i pivotant). Són espècie tolerants a l’ombra. Creixen més lentament i aporten abundant matèria orgànica aportant nutrients al sòl, millora la qualitat del sòl.
* Pi blanc: el pi és uns de les espècies més frugals que hi ha per a repoblar desprès d’un incendi, s’adapta a quasi tots els medis i té un creixement prou ràpid amb la qual cosa és una bona eina a utilitzar per frenar el més aviat possible l’erosió d’aquestes zones.

5. Preparació del terreny

S’utilitzarà el medi manual amb aixada o aixadó de repoblar. És l’únic sistema possible en terrens amb massa pendents, pedregosos o amb molts afloraments de roca.

Es produeix barreja d’horitzons, però donat que els seu efecte és puntual el seu impacte sobre el sòl i el paisatge és mínim, així com el seu efecte sobre l’escorrentia i l’erosió.

Segons la seua profunditat es distingeix entre:

1. Caselles (superficials, 40x40x20cm) per plantació en sòls humits i sembra
2. Clots (mitjanes, 40x40x40cm) per plantació en sòls secs o pobres

Operacions a seguir:

1. Neteja de caselles (1x1m), marcant els punts de plantació.
2. Obertura de clots o caselles deixant la terra amuntegada a la vora. Es fa en un o dos mesos d’antelació perquè la terra es disgregue i s’airege. En clima molt sec és millor tapar el clot per evitar que s’asseque en profunditat.
3. Plantació i adequació del clot per aprofitar al màxim les aigües d’escolament: microconca receptora: preparant un escossell de 20x20cm tancant aigües avall amb caballonet i obert aigües amunt amb dos canalets superficials d’1m de longitud fent u angle de 45º entre sí (creu i olla). En clima àrid és beneficiós recobrir l’escossell.

6. Implantació de la vegetació
1. Època

Es realitzarà durant el període de repòs de les plantes, en saba parada, és a dir, de mitja tardor (octubre, desprès de les primeres pluges) fins a començament de la primavera (març, abans de les primeres calors),evitant però els períodes de gelades (gener i potser febrer).

En tot cas caldrà escollir els moments més adequats: quan la terra sigui en saó, no faça vent i estiga més aviat núvol.

L’elecció del període més adequat dependrà de:

1. Clima del lloc: en zones d’hiverns suaus es podrà fer primerenca, en zones d’hivern cru i fons de val amb risc de gelades fortes caldrà fer-la tardana (finals d’hivern i començament de la primavera)
2. Tipus d’espècies: en cas d’utilitzar frondoses (roures) és interessant fer-la aviat (tardor), ja que tenen un gran creixement de l’arrel durant l’hivern (si són caducifolis han d’haver perdut completament la fulla). En cas de plantar coníferes (pi i savines) no hi ha avantatge en plantar aviat perquè l’arrel creix poc durant l’hivern, per tant se solen plantar tard (primavera)
3. Fauna salvatge: risc de què alguns animals menjadors de llavors es mengen les sembres, si no es prenen mesures cal retardar-les al màxim.

2. Densitat

S’expressa en número de peus/ ha (D) i serà en funció directa del marc de plantació expressat en metres (d): D=10000/d2, de forma que correspondran 2500 peus/ha a 2x2m, 1000peus/ha a 3x3,5m, 625 peus/ha a 4x4m i 400 peus/ha a 5x5m.

Vindrà relacionada amb la densitat final que haurà de tenir la massa creada, així com de la possibilitat i rendibilitat de fer reposició de fallades, aclarides o podes. Aquella dependrà de:

1. Tipus d’espècie:
1. Pins muntanyencs (P.sylvestris i P.nigra) cap als 2000peus/ha
2. Pins mediterranis (P.halepensis i P.pinea) entre 1600 i 2000 peus/ha
3. Quercus entre 625 i 1000 peus/ha
2. Finalitat de la repoblació: en les repoblacions protectores, com que interessa arribar a l’espessor complet el més aviat possible, es preferiran les espessors més altes; per exemple la barreja de conífera 4x4 amb frondosa 2x2, donant una densitat final de 3000 peus/ha.

Quan la repoblació és puntual com en aquest cas es reduirà la densitat màxima a 1600peus/ha)

3. Mètode: plantació de plançons

Aquest mètode ens proporciona plantes mínimament desenvolupades i resistents a les fortes insolacions, encara que tenen l’arrel repicada, donant més garanties, fins i tot en llocs molt calorosos i secs, si van am pa d’arrels autorrepicat i tenen prou diàmetre de coll.

La repoblació es realitzarà am pa d’arrels, és a dir amb planta conreada en envàs. Aquest sistema permet assegurar el transplant de les frondoses perennifòlies, en qualsevol cas, i de les coníferes i caducifòlies quan el terreny és massa sec.

En Quercus mediterranis (inclosos el semicaducifolis) és l’únic sistema viable quan no és possible la sembra directa (sistema òptim).

La plantació es realitzarà sobre terreny prèviament preparat manualment.

Per assegurar l’èxit de la plantació caldrà:

1. Manipular la planta de manera adequada des del viver fins a la zona de plantació i evitar en tot cas dessecacions o fermentacions degudes a esperes massa llargues.
2. Plantar correctament: assegurar el contacte mínim de les arrels amb la terra i compactar la terra del voltant (evitar pedres, terrosos i osses d’aire), deixar l’arrel dreta (millor talada que doblegada), fer el clot prou fondo, i deixar el coll de la planta llleugerament colgat (calçar amb 2-5cm de terra) ja que tendirà a descalçar-se.

Bases CONCURSO DE FOTOGRAFÍA

CONCURSO DE FOTOGRAFÍA

PARTICIPANTES
Podrán participar en este Concurso todas aquellas personas que lo deseen, tanto aficionados como profesionales, siempre y cuando suscriban las bases que rigen el presente Concurso.

TEMÁTICA
El concurso tiene una temática relacionada con el INCENDIO DE AGOSTO EN LA COMARCA DEL ALCALATEN. La finalidad de este concurso es contribuir a mantener viva la memoria colectiva por la catástrofe ecológica que acaeció el pasado mes de agosto y que ha tenido repercusiones en tan diversos ámbitos y paisajes. Pretendemos recopilar trabajos en los que se recojan escenas captadas en los términos municipales de los pueblos afectados, Les Useres, L´Alcora, Atzeneta, Costur, Llucena y Figueroles, con el fin de organizar una exposición itinerante en los diversos Ayuntamientos. Se admitirán fotografías tomadas tanto en la zona devastada por el incendio como en el paisaje que ha permanecido verde.

FORMATO Y TAMAÑO
Cada participante podrá presentar un máximo de tres fotografías, siendo éstas parte de una serie o no, que no hayan sido premiadas en otros concursos. Se podrán presentar fotografías en blanco y negro o en color. Se permite el retoque de las fotografías, siempre que sea para aplicar filtros globales que mejoren su calidad (brillo, contraste,...). No está permitido, sin embargo, aplicar operadores globales para añadir o eliminar elementos, mezclar varias fotos o modificar su composición original.

Las fotografías individuales podrán tener una mancha de imagen libre, dentro de un tamaño de papel mínimo de 24 x 30 cm. y máximo de 40 x 60 cm. Las series fotográficas estarán formadas entre tres, con un tamaño de papel máximo de 30 x 40 cm. Las fotografías no deberán ir montadas ni reforzadas sobre cartulina, ni paspartú y tampoco enrolladas.
Se hará constar al dorso de cada fotografía el título de la obra y nombre, apellidos, domicilio, teléfono y correo electrónico del autor. Aquellos autores que deseen participar bajo seudónimo deberán adjuntar un sobre en cuyo interior figurarán sus datos. En el exterior del sobre y en el dorso de las fotografías, anotarán sólo el lema bajo el que se presentan y el título de la obra.

Asimismo y para quién lo desee, se podrá remitir copia en formato digital a la web www.perlalcalaten.org en formato JPEG y con una resolución mínima de 200 ppi/ppp.

IDENTIFICACION Y ENVIO
Las obras se presentarán o remitirán a la AGRUPACIó DE DAMNIFICATS PER L´ INCENDI D´AGOST 2007
Ajuntament Vell
12118 – Les Useres
indicando en el sobre CONCURSO DE FOTOGRAFÍA y el número de fotografías que contiene. Para aquellas fotografías enviadas por correo, se considerará como fecha de presentación la del matasellos.

FECHA LÍMITE DE RECEPCIÓN DE FOTOGRAFÍAS
El plazo de admisión de obras concluirá el día 15 DE OCTUBRE 2008, considerándose como fecha de presentación la del matasellos del sobre.

JURADO
El Jurado estará compuesto por 5 personas designadas por la Agrupació de Damnificats per l’incendi de l’Alcalatén y dadas a conocer en la web de la misma.

FALLO DEL JURADO
El fallo del jurado se realizará el 31 de octubre de 2008.
El jurado elegirá los tres mejores trabajos presentados. El fallo del Jurado se adoptará por mayoría simple de sus miembros y será inapelable. El fallo del jurado será inmediatamente comunicado a los autores. Ningún premio podrá quedar desierto.

PREMIOS
Se concederán tres premios a las tres mejores fotografías. Los premios serán los siguientes:

· Un primer premio consistente en un Árbol Singular extraordinario.
· Un segundo premio consistente en un Árbol Singular sobresaliente.
· Un tercer premio consistente en un Árbol Singular notable.

Los Àrboles Singulares podrán ser plantados en el lugar que los ganadores elijan de entre los propuestos por la Agrupación, dentro de la zona a repoblar y serán acompañados de una inscripción con mención del nombre de los premiados y de la variedad del Árbol.

Cada autor podrá recibir un único Premio, aunque se podrán seleccionar varias de sus obras.
La adjudicación y entrega de premios se efectuará en un acto público durante el mes de junio del año 2008, en el lugar y fecha que oportunamente se indicarán. Los premiados tendrán entrevistas de promoción en diversos medios de comunicación y sus obras serán publicadas en una revista de gran tirada.

Todos los participantes recibirán un diploma y un árbol de dos savias.

EXPOSICIÓN Y PUBLICACIÓN
La AGRUPACIÓN DE DAMNIFICADOS POR EL INCENDIO DE L’ALCALATEN expondrá en los lugares que estime de interés las obras finalistas. Las imágenes siempre serán utilizadas incluyendo la autoría de las mismas.

DISPOSICIONES GENERALES
La AGRUPACIÓ DE DAMNIFICATS PER L´INCENDI D´AGOST 2007 contactará con los autores seleccionados antes del fallo definitivo del concurso, que se emitirá el 31 de Octubre de 2008. Todas las obras quedarán en propiedad de la Agrupació, salvo mención expresa del participante.

La organización pondrá el máximo cuidado en la conservación de las fotografías, pero no se responsabilizará de las posibles pérdidas, sustracciones o deterioros que sufran las mismas.

La organización queda facultada para resolver cualquier contingencia no prevista en las Bases

Participar en el concurso implica la aceptación de estas Bases.

TOTS A L'OLIVERA!

EL PROPER 10 DE NOVEMBRE: TOTS A L'OLIVERA! VINE A DONAR EL TEU SUPORT ALS POBLES AFECTATS EN UNA JORNADA LÚDICA I REIVINDICATIVA

CANVIEM EL NEGRE PER VERD FESTA EN L´OLIVERA Castelló. 10 de Novembre, A les 10 h. inici>> A les 12 h. concentració>> A les 19 h. replega Propósit: Promocionar l´Alcalatén. Reivindicar ajudes pels afectats per l´íncendi. Participants: Expositors: * 6 ajuntaments. * Cases rurals. * Idustrials i comerciants (Vi, Oli, embotits, terrons, etc etc) * Agrupació Damnificats Convidats: * Autoritats provincials * Colectius Ecologistes * Centres excursionistes y d´esports. * Escoles i institus de la zona. * Associats a la Agrupació de Damnificats i familiars * Entitats publiques i privades. * Públic en general. Convocatoria: A través dels mitjans de Comunicació que també partyiciparàn en els actes. Amb cartells distribuits per comerços i altres llocs públics, col.legis, etc.. Oferta: “Hi.han moltes coses bones a l´Alcalatén” * Allotjaments rurals * Restaurants. * Productes de la terreta * Música en viu i en directe. * Apuntarse a la Agrupació * Manifest de reivindicació