dilluns, 28 de juliol del 2008

DIA DE LA MUNTANYA NETA 28 SETEMBRE 2008


El Dia de la Muntanya Neta naix amb el suport del Comité de la Natura de la UIAA (Unió Internacional d’Associacions d’Alpinisme) i la Federació de Muntanyisme. Els objectius d’aquest projecte són, entre altres:

Promoure la participació de muntanyers, senderistes i tota la societat en general en una campanya de sensibilització mediambiental sobre la conservació del nostre patrimoni natural.

Col·laborar amb ajuntaments, entitats veïnals i conservacionistes de les distintes comarques per tal de sensibilitzar-los en la protecció i defensa del seu propi territori.
En aquesta edició, les entitats organitzadores a les nostres comarques hem considerat necessari tindre un record de l’incendi forestal més gran que han patit les nostres muntanyes des de fa anys: ens referim a l’incendi que ara farà un any va destruir la comarca de l’Alcalatén.

Com tots els anys, amb aquesta jornada intentem donar a conèixer de la població la problemàtica que pateixen les nostres muntanyes; cada any ens fem ressò d’una problemàtica determinada, enguany no podíem sinó tindre un especial record pel que va succeir ara farà un any i les conseqüències que per a les nostres muntanyes i el nostre paisatge, i també per als nostres pobles, se’n deriven, pel que significa una desgràcia d’aquesta magnitud.

No hem d’oblidar que el nostre territori és especialment i fonamentalment muntanyós (excepte l’àrea de la plana costanera), i els que hi vivim estem avesats a les especials característiques, físiques, mediambientals i paisatgístiques de la nostra terra. Qualsevol variació traumàtica com aquesta necessàriament ens afecta en la nostra més íntima condició humana. Cal mantindre viu el record: no podem permetre’ns oblidar el que va passar.

Aquesta és la
crònica d’un foc anunciat. Era el migdia del 27 d’agost de 2007, feia vent de ponent. 40 ºC. Alerta 2. Apareix un foc. Una imprudència de dos treballadors en una línia elèctrica va provocar un foc, que en un principi van intentar apagar pels seus propis mitjans però no ho van aconseguir. Demanen auxili. Quan apleguen els helicòpters i les brigades forestals, el foc ja s’ha estès, incontrolat, afavorit pel fort vent de ponent i l’elevada temperatura i recorre 12 km en eixa vesprada i nit.

Quan es fa fosc, la nit agegantà les flames que apareixen en la llunyania com si s’engoliren els pobles. Es van fer evaquacions de dones i xiquets en una atmosfera irrespirable; les cendres tot ho envaïen en 30 kilòmetres a la redona. Costur es troba rodejat pels quatres costats, les parets de les cases fumades. Les Useres, a 25 metres de les flames, tots els veïns col·laboren, mentre d’altres forces d’extinció s’ho miraven amb més tranquil·litat.

Dies de tragèdia, d’esperes interminables, d’angoixes, de pors, irritacions i enuig. Impotència mentre veiem com el paisatge va quedant-se arrasat, el paisatge dels nostres somnis, de la nostra vida, que ens acull, ha desaparegut. Tenim la sensació que no som ningú, que ningú no ens atén, que la nostra opinió no importa, les nostres peticions de socors per poder salvar els ramats, els masos, les collites, tot allò que tant estimem i que forma part de la nostra vida, del nostre cicle vital, desapareix en un no-res, i el que és pitjor és que sembla que a ningú no l’importa.

Amaneix el 2 de setembre, després d’una setmana de foc, els pobles apareixen rodejats de negror, la natura morta fins a la llunyania, on la vista aplega. I ara, què haurem de fer? No ens queda sinó continuar lluitant. No podem permetre’ns quedar-nos asseguts, parats sense fe
r res, hem d’organitzar-nos per poder fer front a la destrucció i desastre.

Creem una agrupació de damnificats pel foc, una plataforma que ens ha de permetre treballar units per reclamar i recuperar tot allò que hem perdut, a demanar les responsabilitats que pertoquen, a participar activament en la recuperació del nostre entorn, del nostre paisatge, a reclamar les inversions que pertoquen en la prevenció d’incendis, a col·laborar amb tots els afectats en les gestions de reclamacions i comparèixer davant els Jutjats per reclamar les responsabilitats que corresponguen.

Els anuncis oficials de la Generalitat Valenciana semblen ignorar la magnitud de la catàstrofe, parlen de “...unas 2.500 Ha quemadas, sólo un 6% de bosque....” quan la realitat demostra que hi ha 9.000 Ha arrasades i TOT, el 100%, dels nostres escassos boscos desapareguts. S’escolten declaracions de mitjans oficials dient que hi haurà tota mena d’ajudes als afectats. A hores d’ara sols hem rebut un miserable préstec a mena de bestreta, que haurà de tornar-se quan hi hage un pronunciament judicial favorable als perjudicats que obligue els responsables a indemnitzar. Mentrestant, la propaganda oficial pretén que la societat pense que els perjudicats ens farem milionaris amb les nombroses ajudes que rebrem...

Però, la realitat és tossuda, tornem i mirem el paisatge perdut, les oliveres mil·lenàries convertides en monuments funeraris, masos amb els sostres cremats i afonats, corrals desapareguts i bestiar cremat, tractors fosos, paranys destruïts... La primavera ens ha portat els primerencs tons de verdor, esparregueres, matapolls i coscolls, i lanatura sembla que s’ha posat del nostre costat. Les pluges abundoses d’aquesta primavera han fet que els arbres que hem anat plantant hagen arrelat millor.

Nombroses entitats i associacions, escoles i instituts, Ajuntaments i empreses, Universitats i agrupacions de professionals, ens han fet costat, ens han donat suport i han col·laborat activament en la recuperació del paisatge. La campanya “VERD per negre” que es va encetar el 12 de gener d’enguany, ha sigut un èxit de participació ciutadana.

Us convoquem a fer una marxa senderista que tindrà lloc per l’escenari dels fets amb l’itinerari següent:
EIXIDA: MAS D’AVALL >> FONT DEL COLLAO 1 km >> MAS DEL QUADRAT 2 km >>
PIC DEL PENYA-ROJA 4 km
>>
MASOS DE LA TRAHUANTA 5.5 km >> FONT DE LA PONSA 8 km >> BARRANC DE LES OLLES 9.5 km >> MAS DE CORONES 11 km >> CABEÇO 12 km
>> COSTUR 13.5 km
>> MAS D’AVALL 15 km
DISTÀNCIA TOTAL: 15 km TEMPS EFECTIU: 4 HORES
ALTITUD MÀXIMA: 720 METRES EN EL PIC PENYA-ROJA

DESNIVELL DE PUJADA: 450 METRES

TERMES TRANSITATS: COSTUR, FIGUEROLES,
LLUCENA I LES USERES. PASSAREM
PEL LLOC ON ES VA INICIAR EL FOC (FONT DE LA PONSA)
Hora d’eixida: 9:00 hores des de Costur (aparcament cotxes) i desplaçament a peu al Mas d’Avall, del qual eixirà l’excursió. Cal dur esmorzar i dinar. Es tracta d’una excursió familiar, sense cap tipus de dificultat.
PREU PER PERSONA: 5 €.
Cal inscriure’s
abans del dia 26 de setembre, indicant si s’està federat, a les següents adreces:
CENTRE EXCURSIONISTA DE CASTELLÓ 964 234 490 info@cecs.es
CENTRE EXCURSIONISTA DE BENICÀSSIM
628 117 060 www.centreexcursionstabenicassim.org
SOCIETAT D’AMICS DE LA SERRA D’ESPADÀ (SASE)
963 627 340 secrsase@serra-espada.org

CENTRE EXCURSIONISTA DE VILA-REAL 636 243 910
CENTRE EXCURSIONISTA DE LES ALQUERIES
Casal Jove 685 385 876