QUÈ ES POT FER DESPRÈS DEL FOC?

QUÈ ES POT FER DESPRÈS DEL FOC?

Autora: María López Piñón
Enginyera Superior de Montes
Enginyera Técnica Forestal
Peó de la Brigada Forestal d´Atzeneta (2 anys)

1. INTRODUCCIÓ
2. JUSTIFICACIÓ
3. OBJECTIUS
4. EFECTES DEL FOC
1. Efectes sobre el sòl
2. Efectes sobre el cicle i reserves de nutrients
3. Efectes sobre la vegetació
4. Efectes sobre la fauna
5. Altres efectes dels incendis forestals
5. ACTUACIONS DESPRÈS DE L’INCENDI
1. Planificació de la restauració
2. Actuacions de la restauració
3. Campanya de sensibilització
6. CAMPANYA DE SENSIBILITZACIÓ
1. Destinataris
2. Llocs per restaurar
3. Treballs
4. Espècies utilitzades per repoblar
5. Preparació del terreny
6. Implantació de la vegetació
1. Època
2. Densitat
3. Mètode: plançons

REPOBLACIÓ INCENDI L’ALCALATEN I ATZENETA DEL MAESTRAT.

1. INTRODUCCIÓ
El passat dia 28 d’agost de 2007 en el terme municipal de les Useres es va iniciar un incendi forestal que va abastir més de 6500 ha entre terreny forestal i cultiu. L’incendi va afectar a sis termes municipals, sent els pobles afectats els següents: Useres, Atzeneta, Costur, l’Alcora, Figueroles i Llucena. A partir d’aquest es va crear una associació que intenta recuperar tot el que se’ls ha perdut, des d’ací neix el següent document.

2. JUSTIFICACIÓ
El fet de pensar en una repoblació tant temprana és per sensibilitzar a la gent sobre el que ha passat i educar en el medi ambient sobretot als escolars dels diferents municipis que han sigut afectats. El futur està en els joves, s’han de conscienciar de què el que ha passat pot tornar a repetir-se en altres llocs o fins i tot en els seus termes una vegada s’hagen recuperat, açò es pot evitar sempre i quan es deiexen de produir negligències en un medi tant fràgil i indefens com és la natura en mans de l’home.

Amb els escolars es treballaria l’educació ambiental fent-los veure totes les riqueses que s’han perdut en l’incendi, com es deuria de cuidar les nostres muntanyes i com a punt final aniríem a llocs emblemàtics del seu entorn per fer una repoblació simbòlica. D’aquesta manera ells veuen com a seu allò que han fet i es molestaran en cuidar-lo, a més es faran petits vivers forestals en les diferents escoles per a que ells sembren i cuiden el futur planter per poder repoblar-lo a l’any següent.

3. OBJECTIUS REPOBLACIÓ
* El principal motiu de la repoblació deuria de ser la PROTECCIÓ del sòl, però encara és molt prompte per entrar a actuar, primer s’ha de deixar que actue la regeneració natural que poden tindre les espècies més característiques de la zona com:

o Frondoses :matoll (Quercus coccifera), carrasca (Quercus rotundifolia) i roure valencià (Quercus faginea), que poden rebrotar des de l’arrel o des de la soca, fins i tot es podria reproduir des de la llavor si en la zona hi ha un bon banc de llavors..
o Coníferes: Pi blanc (Pinus halepensis), mitjançant les llavors que es dispersen durant l’incendi,el ginebre (Juniperus comunis), càdec( Juniperus oxycedrus) i savina (Juniperus phoenicea) que també tenen capacitat de rebrotar
o Herbàcies: són les primeres en germinar
o Arbusts piròfits:són espècies oportunistes aprofiten els incendis per dispersar les seues llavors i colonitzar el nou territori , és l’exemple de l’argilaga (Ulex parviflorus)
o L’objectiu d’aquesta repoblació és la de SENSIBILITZACIÓ AMBIENTAL i COOPERATIVISME entre els diferents col·lectius afectats en l’incendi. Amb açò es preten que resepecten i estimen més el seu entorn ja que han contribuit en la seua restauració i millora.

4. EFECTES DEL FOC
1. Efectes sobre el sòl

o El factor més negatiu és l’erosió (en pluges torrencials durant la tardor, desprès dels incendis).
o Destrucció de l’estructura edàfica, per efecte de les altes temperatures.
o Destrucció de la matèria orgànica de les capes superficials del sòl.
o Empobriment edàfic associat a l’alteració del cicle i les reserves de nutrients.

2. Efectes sobre el cicle i reserva de nutrients

o Pèrdues de nitrogen per volatilització reduint-se la quantitat total de nitrogen però augmentant en canvi les seves formes disponibles per la ràpida descomposició i mineralització de l’humus. Augmentant així les concentracions d’amoni-nitrogen i la velocitat de nitrificació.
o Augment de la fixació de nitrogen per part de microorganismes.
o Pèrdues de fòsfor.
o Canvis en l’activitat microbiana edàfica en un o altre sentit en funció de que resultin afavorits o desfavorits pels canvis fisicoquímics edàfics, particularment el pH.

3. Efectes sobre la vegetació

Parlar dels efectes del foc forestal sobre la vegetació mediterrània és molt relatiu, el foc fins i tot sembla necessari per a mantenir la vegetació en un estat vigorós, ja que la seva absència suposa una decadència de la massa que comença a acumular biomassa morta.

Els principals efectes del foc serien:

o Pèrdua absoluta de les formacions herbàcies, i pèrdua al menys de la part aèria de les arbustives.
o Afecció quasibé sempre irreversible de les capçades de les espècies arbòries, si no de forma directa pel foc sí per la dessecació produïda per el calor transmesa per convenció.
o Eliminació de la comunitat vegetal present per la pèrdua de la majoria d’espècies presents i el dràstic canvi en la complexa estructura de la formació: reducció per tant de la diversitat botànica inicial.
o Canvis en les composicions florístiques de les comunitats en regeneració: augment de la presència relativa de piròfits, piroresistents, piròfils, oportunistes, colonitzadores i les lleguminoses, entre d’altres grups.
o Augment per selecció de les espècies amb estratègies germinadores enfront de les rebrotadores.

4. Efectes sobre la fauna

o Mort directa d’aquelles espècies amb menor mobilitat, de les espècies que es refugien en caus (conills talps, etc…), aus forestals, altres espècies forestals com l’esquirol o el porc senglar.
o Pèrdua de l’habilitat forestal sense el qual moltes espècies estrictament forestals no poden sobreviure, si a més el foc ha afectat els seus nius, àrees de refugi o alimentació.
o Pèrdua de la diversitat faunística inicial per la reducció del nombre d’espècies capaces de sobreviure en les noves condicions, reducció de la densitat faunística per la menor producció de l’ecosistema alterat, i pèrdua de les espècies més sensibles o amenaçades.
o Canvis en les comunitats faunístiques de reconstitució anys desprès de l’incendi, resultant afavorides aquelles espècies colonitzadores, de gran adaptabilitat.

5. Altres efectes

o Paisatgístics: pèrdua de la qualitat paisatgística per la pèrdua de vegetació, la tonalitat fosca uniforme, l’absència de fauna, ….
o Hidrològics: l’escassa retenció d’aigua per la manca de vegetació augmenta l’escorrentia superficial, el risc d’inundacions i la força erosiva de l’aigua.
o Econòmics: pèrdues econòmiques pel valor del cultiu, dels fruits del bosc, les llenyes, la caça, les tòfones, .. i la pèrdua del valor protector de la massa forestal, recreatiu i social.
o Ecològica: per la pèrdua d’ecosistemes climàcics o subclimàcics, d’hàbitats o enclaus d’interès, de les espècies botàniques més sensibles o de presència més relictica, de la biodiversitat…
o Socials: per la pèrdua d’un patrimoni que els seus beneficis reverteix a tota la societat en forma de paisatge, espai verd, oxigen, protecció del sòl,… i que causa uns efectes desmoralitzants i d’impotència al conjunt de la societat.
o Fitosanitaris: per l’atac dels arbres moribunds i debilitats de gran quantitat d’insectes barrinadors de la fusta o insectes i/o fongs oportunistes capaços d’estendre’s a masses forestals sanes properes o al repoblat que s’instal·le sobre el sòl cremat


5. ACTUACIONS DESPRÈS DE L’INCENDI
1. Planificació de la restauració

El bosc té mecanismes naturals de regeneració, sobretot als ecosistemes forestals mediterranis, on el foc arriba a ser un mecanisme natural necessari de regeneració de moltes espècies. En aquestes condicions l’home ha de planificar a mig termini la seua actuació en funció de diferents factors entre els quals es destaquen:

* Les condicions del terreny desprès de l’incendi: fertilitat del sòl, grau d’erosionabilitat,...
* La vegetació present abans de l’incendi:espècies presents, grau de maduresa dels individus, estat sanitari producció de llavor….

Sempre que es faça previsible una regeneració natural cal esperar aquesta, en tot cas es fan actuacions de suport a la regeneració: defensa del sòl, eliminació de competència indesitjable,eliminació d’arbres morts que puguen provocar danys al regenerat o provocar plagues,….

Desprès d’un incendi cal fer una projecte de restauració hidrològic-forestal (sembres, reforestacions, ajuts a la regeneració natural, protecció del sòl, fixació de barrancs,…)

2. Actuacions de la restauració

1. Protecció del sòl davant de l’erosió mitjançant la construcció de feixinades aprofitant el suport de les soques dels arbres abatuts i disposant les branques mortes suportades entre dues soques properes en el sentit de les corbes de nivell, formant així petits abancalaments de retenció de terres.

2. L’ajut a la regeneració natural, en el cas de les frondoses, ajudant al seu rebrot (coronament, tallades a nivell de soca per estimular el rebrot…) en el cas de les coníferes respectant aquelles amb possibilitat de sobreviure o de donar llavors. En certs casos millor deixar els peus morts drets (protecció del sòl per part de les arrels i producció de llavor), en altres casos és preferible abatre’ls (problemes fitosanitaris).
3. La sembra directa serà necessària si la vegetació cremada no ha pogut donar llavors.
4. La reforestació és el mètode més segur, si l’elecció de l’espècie és idònia per a les característiques ecològiques de l’indret a restaurar. Cal utilitzar planta d’una o dos sabes, perfectament adaptable a les condicions desfavorables del terreny on s’haurà d’implantar.


3. Campanya de sensibilització

Aquest és el primer que es va a treballar en aquest cas, i que s’explica més detalladament en el punt 6.

6. CAMPANYA DE SENSIBILITZACIÓ
1. Destinataris

En aquesta campanya de sensibilització hi ha diferents tipus de destinataris:

* Escolars: són amb els que més s’ha de treballar i sensibilitzar. Depèn del nivell es pot comentar uns conceptes o altres,als més menuts (infantil i primària) se’ls pot parlar de la biodiversitat que hi ha en un bosc i als més grans (secundaria, batxiller) se’ls pot conscienciar a més amb conceptes com l’efecte hivernacle, contaminació atmosfèrica, ...., efectes que es veuen agreujats amb incidents com són els incendis.
* Associacions i centres excursionistes que es solidaritzen amb la gent afectada per l’incendi, per a aquests aquestes zones tenien un gran valor recreatiu i paisatgístic. Cal recordar que el Camí dels Pelegrins que s’ha considerat Monument Natural també coincideix amb el conegut GR-33, uns dels més transitats pels excursionistes de la provincia.
* Grups de persones dels pobles o particulars que es posen en contacte amb l’associació.

2. Llocs per restaurar

Els llocs on s’actuarà seran en les zones més emblemàtiques, properes a la gent dels diferents termes i amb fàcil accés. A part d’aquestes zones si algun propietari vol cedir alguna part a l’associació també es repoblaria amb les espècies que es creguen més oportunes.

1. Useres:

* Camí dels pelegrins: al llarg d’aquest camí es molt diversa la vegetació que es podia apreciar abans de l’incendi: matoll, brucs, càdecs, savines, carrasques, pins, llentiscle, margalló, etc…

* Font de Més Amunt: abans el que s podia apreciar era sobre tot pi i matoll
* La Ponsa: era una zona d’ús recreatiu en la qual hi havia una font amb xops i molt de pi blanc al seu voltant
2. Costur:
La majoria de terreny era bosc de pi blanc am molta regeneració del mateix i alguna carrasca.

3. Atzeneta:
* Castell d’Atzeneta: aquest està envoltat per un barranc molt abrupte en qual es podien veure enclavats en les sues pendents carrasques, pins de pi blanc i matoll.

* Font del Roure: aquesta zona a l’igual que en la font de la Vall era una petita roureda de roure valencià molt apreciada per la gent del poble
4. Figueroles:
* Vall de Villalonga:el que hi havia era molt de pi blanc i cultius

5. Alcora
Aquest és un dels termes menys afectats, el que s’ha cremat ha sigut pi blanc

6. Llucena:
* Font de la Vall: era una de les zones més singulars, ací es podia gaudir d’una petita roureda de roure valencià (Quercus faginea), un carrascar, matoll i pins de pi blanc (P.halepensis)

* Font dels Xops: el que hi havia abans era una petita zona de bosc de ribera enclavada en un petit barranc en la qual predominaven els xops, oms,…
* Trahuanta: era una zona amb vegetació relicta en la qual es podia apreciar, carrasques molt grans, roures (Quercus faginea) i savina (Juniperus phonicea)
* Mas de la Polla Rosa i Corral blanc: hi havia savines (Juniperus phoenicea), carrasques
* Mas de Gozalbo: es podien observar carrasques d’unes magnituds exemplars i roure valencià.

Nota: Es recorda que en aquest incendi també s’han cremat molts cultius d’oliveres, garroferes, ametllers i zones de terrasses abandonades. Només en les zones de cultiu abandonat entraríem a fer repoblació per aturar també l’erosió que es produeix en el temps en els bancals abandonats.

3. Treballs
* Volta pel terme per poder apreciar en primera persona els efectes devastadors del foc

* Creació d’una exposició de fotografies o diapositives de com estaven abans els llocs que van ser devastats pel foc.
* Xerrada sobre les conseqüències que tenen els incendis (reflexades en un punt anterior)
* Repoblació en zones puntuals, concedides per gent del poble bé en bancals o en terrenys més forestals
* Apadrinament de l’àrea repoblada o de l’arbre repoblat per tal de responsabilitzar-se de manera individual o en grup de que eixa repoblació vaja endavant.
* Creació de vivers forestals en les escoles, sembrant els alumnes les llavors que prèviament hauran agafat ells o que els subministrarem nosaltres per tal de cuidar el plançó fins que siga hora de dur-lo al camp.
* Cal dur una ferramenta per voltejar el sòl del lloc on es plantarà l’arbre i una botella amb aigua per regar el plançó.
* (es pot completar)

4. Espècies utilitzades per repoblar
Com ja es pot apreciar en el camp dos mesos desprès de l’incendi i gràcies a les pluges de la tardor, la regeneració natural s’està donant en algunes de les àrees afectades per l’incendi, rebrotant: el matoll, el margalló, esparragueres, espècies herbàcies, etc… i en alguns llocs molt concrets pins.

Les espècies en les que anem a treballar són:

* Roure valencià i carrasca: són espècies conservadores, són la base de la vegetació potencial. Són molt exigents, necessiten un sòl profund i fèrtil (arrel fonda i pivotant). Són espècie tolerants a l’ombra. Creixen més lentament i aporten abundant matèria orgànica aportant nutrients al sòl, millora la qualitat del sòl.
* Pi blanc: el pi és uns de les espècies més frugals que hi ha per a repoblar desprès d’un incendi, s’adapta a quasi tots els medis i té un creixement prou ràpid amb la qual cosa és una bona eina a utilitzar per frenar el més aviat possible l’erosió d’aquestes zones.

5. Preparació del terreny

S’utilitzarà el medi manual amb aixada o aixadó de repoblar. És l’únic sistema possible en terrens amb massa pendents, pedregosos o amb molts afloraments de roca.

Es produeix barreja d’horitzons, però donat que els seu efecte és puntual el seu impacte sobre el sòl i el paisatge és mínim, així com el seu efecte sobre l’escorrentia i l’erosió.

Segons la seua profunditat es distingeix entre:

1. Caselles (superficials, 40x40x20cm) per plantació en sòls humits i sembra
2. Clots (mitjanes, 40x40x40cm) per plantació en sòls secs o pobres

Operacions a seguir:

1. Neteja de caselles (1x1m), marcant els punts de plantació.
2. Obertura de clots o caselles deixant la terra amuntegada a la vora. Es fa en un o dos mesos d’antelació perquè la terra es disgregue i s’airege. En clima molt sec és millor tapar el clot per evitar que s’asseque en profunditat.
3. Plantació i adequació del clot per aprofitar al màxim les aigües d’escolament: microconca receptora: preparant un escossell de 20x20cm tancant aigües avall amb caballonet i obert aigües amunt amb dos canalets superficials d’1m de longitud fent u angle de 45º entre sí (creu i olla). En clima àrid és beneficiós recobrir l’escossell.

6. Implantació de la vegetació
1. Època

Es realitzarà durant el període de repòs de les plantes, en saba parada, és a dir, de mitja tardor (octubre, desprès de les primeres pluges) fins a començament de la primavera (març, abans de les primeres calors),evitant però els períodes de gelades (gener i potser febrer).

En tot cas caldrà escollir els moments més adequats: quan la terra sigui en saó, no faça vent i estiga més aviat núvol.

L’elecció del període més adequat dependrà de:

1. Clima del lloc: en zones d’hiverns suaus es podrà fer primerenca, en zones d’hivern cru i fons de val amb risc de gelades fortes caldrà fer-la tardana (finals d’hivern i començament de la primavera)
2. Tipus d’espècies: en cas d’utilitzar frondoses (roures) és interessant fer-la aviat (tardor), ja que tenen un gran creixement de l’arrel durant l’hivern (si són caducifolis han d’haver perdut completament la fulla). En cas de plantar coníferes (pi i savines) no hi ha avantatge en plantar aviat perquè l’arrel creix poc durant l’hivern, per tant se solen plantar tard (primavera)
3. Fauna salvatge: risc de què alguns animals menjadors de llavors es mengen les sembres, si no es prenen mesures cal retardar-les al màxim.

2. Densitat

S’expressa en número de peus/ ha (D) i serà en funció directa del marc de plantació expressat en metres (d): D=10000/d2, de forma que correspondran 2500 peus/ha a 2x2m, 1000peus/ha a 3x3,5m, 625 peus/ha a 4x4m i 400 peus/ha a 5x5m.

Vindrà relacionada amb la densitat final que haurà de tenir la massa creada, així com de la possibilitat i rendibilitat de fer reposició de fallades, aclarides o podes. Aquella dependrà de:

1. Tipus d’espècie:
1. Pins muntanyencs (P.sylvestris i P.nigra) cap als 2000peus/ha
2. Pins mediterranis (P.halepensis i P.pinea) entre 1600 i 2000 peus/ha
3. Quercus entre 625 i 1000 peus/ha
2. Finalitat de la repoblació: en les repoblacions protectores, com que interessa arribar a l’espessor complet el més aviat possible, es preferiran les espessors més altes; per exemple la barreja de conífera 4x4 amb frondosa 2x2, donant una densitat final de 3000 peus/ha.

Quan la repoblació és puntual com en aquest cas es reduirà la densitat màxima a 1600peus/ha)

3. Mètode: plantació de plançons

Aquest mètode ens proporciona plantes mínimament desenvolupades i resistents a les fortes insolacions, encara que tenen l’arrel repicada, donant més garanties, fins i tot en llocs molt calorosos i secs, si van am pa d’arrels autorrepicat i tenen prou diàmetre de coll.

La repoblació es realitzarà am pa d’arrels, és a dir amb planta conreada en envàs. Aquest sistema permet assegurar el transplant de les frondoses perennifòlies, en qualsevol cas, i de les coníferes i caducifòlies quan el terreny és massa sec.

En Quercus mediterranis (inclosos el semicaducifolis) és l’únic sistema viable quan no és possible la sembra directa (sistema òptim).

La plantació es realitzarà sobre terreny prèviament preparat manualment.

Per assegurar l’èxit de la plantació caldrà:

1. Manipular la planta de manera adequada des del viver fins a la zona de plantació i evitar en tot cas dessecacions o fermentacions degudes a esperes massa llargues.
2. Plantar correctament: assegurar el contacte mínim de les arrels amb la terra i compactar la terra del voltant (evitar pedres, terrosos i osses d’aire), deixar l’arrel dreta (millor talada que doblegada), fer el clot prou fondo, i deixar el coll de la planta llleugerament colgat (calçar amb 2-5cm de terra) ja que tendirà a descalçar-se.