divendres, 23 de novembre del 2007

Carta de Roser Juan

Heretar un somni. Canviar una tragédia.
"...... i alhora et manifesto la meva voluntat de formar part de l'agrupació de damnificats per l'incendi d'agost de 2007

- Es tracte d'una sola finca tot i que he separat la superficie segons siga la part de cultiu de la part de bosc. D'aquesta última part hem resulta molt difícil fer una descripció més acurada perque esta totalment calcinada.

- Dels cultius, s'han afectat el 100% perque verament el foc ho ha tocat tot; jo confio que a la volta d'uns anys alguns es revifin, pero les oliveres mes antigues crec que estan mortes del tot (les soques estan calcinades per dins i algunes s'han quedat partides pel mitg i tombades al terra).

- Encara no haviem fet la collita de les armeles, ni la farem: el fruits estan retostinats, garrativats. El dia 11dÁgost vaig acceptar en herència aquesta finca que era una de les mes estimades del meu pare i ja m'havia mentalitzat d'ença la seva mort d'organitzar-me per mantenir-la i aquesta malesa encara hem dona mes força per fer-ho.

Ja vaig comentar-te que he presentat una instància a l'ajuntament (Atzeneta) per a que no entrin els de l'empresa de neteja, així que ho anirém fent com podrem; es per aixó que m'agradaria que em donis informació de cóm es fa per demanar llavors de roure i alzina per a poder-les sembrar en la part de bosc.

El que no he posat a la fitxa de danys son les solsides; pot semblar una menudesa, però per a mi era molt important com ara la farigola, el llantén, els caragols blancs... considero que tot plegat forma part d'una riquesa de la que hem estat desposeits i que de cara a la denuncia i a la reclamació d'indemnitzacions també s'ha de tenir present.

I segur que ens quedarem curts (si el meu pare hagera vist aixó s'hauria mort de pena i melancolia). Pel que fa a la partida dels 4,5 milions d'€ anunciada de forma tan ufanosa pels polítics, crec que també tenim dret a saver qui esta darrere d'aquesta empresa, si s'ha fet un concurs public com cal a les administracions i com es gasta. Es molt vergonyóns tanta rapidesa per decidir segons quines coses quan hi ha gent que s'ha quedat sense el seu modus vivendi.

Compteu amb mi pel que pugui fer falta. Una abraçada a tots i molta força.

Roser Juan"